13/04/13

Va arribar un dia de bon matí, va dir el
seu nom mirant a terra. Ningú no el va
tornar a sentir, excepte en somnis quan parlava a
crits. Mai va queixar-se de la instrucció i
en els permisos no marxava pas. Els
´mandos´ molt aviat s´hi van
fixar té bona planta i pot ser exemplar.

Li deien: "Ei, noi, farem de tu un heroi, si
tots fossin així s´adonaria el
món. No cal sentir el que et diu el cor,
tan sols has d´obeir que el demés ja
ho faig jo".

En el quarter més d´un se´n
reia d´ell, no rebia cartes, no deia pas
res. Amb aquells ulls perduts a
l´horitzó semblava com si
hagués nascut a un altre món. Va
haver-hi un que es va intentar acostar i ell va
"Tu t´has
d´acostumar, amb el temps ja ho
acceptaràs".

Va dir-li: "Ei, noi, faran de tu un heroi no
volen pas saber que hi portes dins el cor.
Només volen el teu valor, què
importen els teus somnis, ni la teva
opinió, quan arribes aquí la
llibertat és il·lusió".

Un dia de guardia va sentir-se sol, vull tornar a
casa, vull estar tranquil. Va agafar el
´Cetme´ i va llepar el canó, va
fer un suspir i va cridar molt fort. El metge al
veure´l va vomitar, i algun soldat va
arribar a plorar